Dia 27 de Febrer 09
Hora 14:10
Sol radiant de primavera.
Estic fent la meva primera fada, potser quedarà bé, però la cara no sé com fer-la.
Assentada al balcó y amb les mans plenes de botons estic allunyada d’aquesta realitat.
El telèfon em fa retornar a la terra i la sorpresa és tan bonica que podria dir que he estat tocat per una fada.
Sento la veu dels nens i m’ha dono de com m’estimes.
Aquest fil conductor m‘ha portat a l’escola: “ Escolta: sents com criden?, rialles i veus”. M’ho imagino!
Un instant de felicitat que tinc que guardar en la memòria.
Gràcies Glòria.
Hora 14:10
Sol radiant de primavera.
Estic fent la meva primera fada, potser quedarà bé, però la cara no sé com fer-la.
Assentada al balcó y amb les mans plenes de botons estic allunyada d’aquesta realitat.
El telèfon em fa retornar a la terra i la sorpresa és tan bonica que podria dir que he estat tocat per una fada.
Sento la veu dels nens i m’ha dono de com m’estimes.
Aquest fil conductor m‘ha portat a l’escola: “ Escolta: sents com criden?, rialles i veus”. M’ho imagino!
Un instant de felicitat que tinc que guardar en la memòria.
Gràcies Glòria.
2 comentaris:
Pepi... estic plorant... Gràcies, sabia que t'alegraria sentir les veus, les rialles, els petits crits dels nens... però no imaginava pas que era el que necessitaves en aquell moment: Una mica de la nostra realitat!
Saps que penso en tu i que t'estimo, tot i que de vegades hem de continuar amb les feines i sembla que deixem de banda les bones amistat, res més lluny de la realitat!
Hola Gloria:
Acabo d'arribar de Bolvir. No ploris noia que per plorar ja saps que jo soc la primera.
Bonic regal el de deivendres!
Publica un comentari a l'entrada