Seguidors

dimarts, 31 de març de 2009

Mi Hada Blanca


Con las alas replegadas,
se va a caballo del viento
el hada de la mañana
con sus cabellos bien sueltos.


Si las hadas no volaran,
nadarían con las alas
como peces de aire claro
con burbujas de palabras.

dilluns, 30 de març de 2009

Al meu estimat gos

Triar una pel·lícula en el cine perquè és una comèdia i segurament ens farà riure és el que buscàvem amb “Una pareja de tres”. Va resultar no ser una comèdia , sinó una drama amb un final molt trist. Una mica dur d’empassar per tots aquells que hem tingut una mascota a casa i finalment varem tenir que prendre la cruel decisió de triar entre la vida o la mort.

Pensant en tu estimat amic: Dali

EL GOSSET

Un gosset de casa bona,

amb collar, placa i morrió,

cada dia es passejava

presumit, amb el senyor.

Era net como una plata

i manyac amb els infants;

educat, que fins sabia

adreçar-se als "pipi-cans".

Joana Raspall


divendres, 27 de març de 2009

Conillets


Flors en raïms pegallosos

de color porpra i rosat,

uns dits d'infant us pressionen

i la boca ja heu badat.


Celdoni Fonoll

dissabte, 21 de març de 2009

MALDITO PRINCIPE AZUL


De niña y adolescente eres prisionera del príncipe azul; a los 20 mantines el sueño, pese a la evidencia de ver como son tus novios, y por eso llegas a los 30 con todas las desilusiones: la de la pareja, la de ser madre, la de la familia... A los 40 llegas a la aceptación de que no habia un sólo príncipe azul, sino unos cuantos hombres corrientes, como tú. Hay que retorcerle el cuello al maldito príncipe azul... Tenemos que trabajar juntos hombres y mujeres, porque a los hombres también les han convencido de que algún día ellos serán este príncipe, único y eterno. Tenemos que liberarnos de esta idea para amar a los hombres como son. Y no necesariamente a uno solo, sino a los que seas capaz de amar en cada momento.


Eliette Abécassis, profesora e filosofía, coautora del manifiesto post feminista

La Contra de la Vanguardia 20 de setiembre 2008

dimecres, 18 de març de 2009

La cosa más bella del mundo

Serralada del Cadí
¿El día más hermoso? Hoy

¿El obstáculo más grande? El miedo

¿La cosa más fácil? Equivocarse

¿El error más grande? Hundirte

¿La primera necesidad? Comunicarte

¿El peor defecto? El mal humor

¿El peor sentimiento? El rencor

¿El regalo más hermoso? La comprensión

¿La sensación más grata? La paz interior

¿El refugio más feliz? Sonreír

¿El mejor remedio? El optimismo

¿La cosa más bella del mundo? El amor



Teresa de Calcuta


dimarts, 10 de març de 2009

CANVIAR LA VIDA AMB ELS COLORS



LA SENSACIÓ QUE PRODUEIXEN ELS COLORS

Moltes vegades he sentit la influència emocional que em provoquen els colors. No sempre mostro la mateixa resposta tot depenent de com es representa als meus ulls el color, la combinació, la intensitat i la lluminositat dels objectes.

Diuen els més entesos que normalment cada color individual porta associat un conjunt d’emocions i associacions de idees que li són pròpies.

Les sensacions que produeixen els colors depenen de factors culturals i ambientals i moltes vegades dels propis prejudicis individuals.

La majoria de vegades sento atracció pels colors que per a mi són alegres i tinc predilecció per aquelles combinacions en la que destaca el contrast de colors on es poden diferenciar blau,verd, groc, rosa, taronja i vermell.

He comprovat que el meu estat d’ànim té molt a veure amb com m’arriben els colors i als sentiments que em provoquen. Guardo amb aquestes fotos de molts colors la alegria , la joventut i les ganes de viure.




dijous, 5 de març de 2009

Aquesta és la meva primera fada.


Potser hauré de continuar intentant fer alguna millor. Aquesta, però, és la primera i si he de triar un nom serà: la fadeta companyia.

dilluns, 2 de març de 2009

Quiet de Mârius Serra

Dura vivència d’un pare.

“Ara fa estona que dorm fins que, com passa dos o tres cops al dia, una força interior que podria semblar diabòlica li fa obrir els ulls com plats i el posa en tensió. És l’inici d’una de les seves quotidianes crisis epilèptiques: aixeca un puny, estira una cama, prem les dents, obre la boca, treu la llengua, fa rotar el cap, alça la barbeta, comença a fer ballar els ulls i emet un xisclet agut mentre estén cames i braços al límit de les seves possibilitats. És un procés d’intensitat variable que mai no es repeteix de la mateixa manera...” Màrius Serra

Aquesta és la part més dura i trist de l’escola.