Estic segura que tot aquells que han tingut alguna vegada un gos a casa sabran quanta tristesa suposa perdre aquest “gran amic”. Avui ha estat un d’aquells dies per no oblidar mai. Trobant a faltar el nostre estimat “tete” no ens fem a la idea que no estigui al nostre costat. Ara tan sols ens queda guardar-lo al cor...
4 comentaris:
Se les coge cariño a los animales, me sabe mal, Pepi.
Gracias Glòria. El Goku era uno más de la familia.
A nosaltres ens va passar al desembre.
El recordem amb molt d'afecte.
Ho sento Pepi, és una perdua sentida.
El nostre Gokito sempre estara amb nosaltres era un mes
Publica un comentari a l'entrada