Seguidors

dimecres, 4 de novembre del 2009

La tardor a l'escola

HISTORIA DE UNA CASTAÑA.


Había una castaña
que se subió en una araña
la araña se movió
y la castaña se cayó.
¡Pobrecita la castaña
que se subió en una araña!

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Toma castanya, la Pepi!!!

Joana ha dit...

Aquest any no he menjat ni una!
Però si un moniato je je.

TERESA ha dit...

La canço m'agrade pero les castanyes no ¡¡¡¡¡quins records

Jordi Cirach ha dit...

Hola! M'ha agradat molt el teu blog, el trobo molt interessant, i sobretot m'ha cridat l'atenció especialment aquest post, jeje

Bé, desitjo que també t'agradi el meu. Una abraçada :)

L'imperdible de ℓ'Àηimα

pepi ha dit...

Glòria:
Per apendre de memòria.

Joana: Doncs jo estic tipa de menjar castanyes. I apa que no engreixen!

Teresa: Les cançons infantils ens transporten a temps dolços.

Jordicirach:
Gracies per deixar el teu comentari. Sempre agrada veure que algú pasa per aqui. Aniré a donar una ullada al teu blog.
Salutacions