Aquests dies he anat pensant en el sentit que tenia per a mi l’amistat i quan més hi penso més gran és la meva decepció.
Passa que a vegades donem massa i no esperem res a canvi, però quan aquests res a canvi es converteix en indiferència llavors s’encén un llum a dintre teu i comences a reflexionar.
M’aplicaré una frase que he llegit aquests últims dies en un llibre molt bonic: hem deixaré portar per lo que em dicti el cor.
Passa que a vegades donem massa i no esperem res a canvi, però quan aquests res a canvi es converteix en indiferència llavors s’encén un llum a dintre teu i comences a reflexionar.
M’aplicaré una frase que he llegit aquests últims dies en un llibre molt bonic: hem deixaré portar per lo que em dicti el cor.
8 comentaris:
Nena, què t'ha passat??? Em deixes preocupada.
Un petonet.
Bueno, a totes ens han decepcionat alguna vegada, cert.
I costa bastant tornar a confiar no?.
Però tu ets bastant positiva Pepi, mira el costat bó i sí, fes cas del cor, però sense deixar la "raó" de costat.
Petons reina
Enfronta-t'hi. Parla-li: potser hi ha alguna raó, alguna raó que no ets tu, sinó "ell" o "ella", potser està passant per un moment baix (parlo per experiència, de vegades descuido les meves amistats, sobre tot quan estic passant per moments d'aquells en què no t'aixecaries ni del llit, entens?)
I si no és així... llavors no s'hi pot fer res. Dóna, però sabent que pot ser que no siguis corresposta (decepcionant, si!)
una abraçada.
Glòria: encara que tu pensis el contrari. Després de parlar amb tu sento que m'has pujat l'ànim. Necessito estar callada perquè és més fàcil pensar. Potser si callo i observo que fan els altres tot anirà bé. Quan estigui millor et trucaré i anirem a prendre un cafè. Gràcies per trucar i per preocupar-te per mi.
Joana:
Gràcies per les teves paraules. Alguna cosa bona surtirà d'aqui. I tal com tu dius espero tornar a confiar.
Mentrestant necessito pensar.
Montse/Arare: Tens raó: a vegades descuidem les amistats. Jo sóc la primera. Parlar sempre va bé, però a vegades fas menys mal si calles i observes.
Estic en aquest procés. Vui veure que passa sense no fer res.
M'ha fet il.lusió que entris per donar-me ànims. Gàcies
Trobo molt asenyat el que t'han escrit el grupet de amigues que abans han parlat,Pepi tu i jo no hem coincidit tant pero saps que per mi ets una de les persones a les que admiro de aquest Mataró nostre, no et deixis enfonsar i si cal pues fes el que et mani el cor
Hola Teresa:
Gracies pel teu comentari. Jo també t'aprecio molt.
besos
Estimada Pepi: Tot i que no conec el motiu del teu escrit, si en necessita's per ho que sigui conta amb mi, una abraçada i anim.
Publica un comentari a l'entrada