Seguidors

diumenge, 1 de juny del 2008

De Manolo a Escobar

Una mica amb desgana vaig anar divendres a la nit al teatre Monumental de Mataró. Havíem decidit portar a la iaia a veure Manolo Escobar .Ídol de moltes persones de la tercera edat i de la segona.
Abans de començar l’espectacle m’ho vaig agafar amb bon humor. Moltes persones grans acompanyades dels familiars, alegria i bona disposició de tothom.

1ª sorpresa de la nit: La presentació de l’acte.

Ara fa 50 anys Manolo va pujar a un escenari per primera vegada, aquí a Mataró. Encara no era conegut i va ser un Festival a favor dels pobres necessitats de la ciutat. Ara convidat per les mateixes persones que van facilitar aquella primera actuació ha tornat a cantar al Monumental igualment de forma desinteressada i per fer una gala en benefici del Colectiu MUSA, Mujeres de Unión de la Selva, de Chiapas- Mèxic, projecte apadrinat per la Fundació Grup Tercer Món Mataró i per l’Ajuntament de Mataró.


2ª Retrobar els sentiments amagats

De cop i volta emocions, records...I ja vaig començar a plorar.
No sé molt bé a quina part del meu cervell tenia amagada la informació de les cançons. Vaig plorar quasi tota l’actuació. Van venir al meu pensament persones estimades que ja no estan en aquesta vida i que no més viuen en el record.
Vaig barrejar els sentiments: no sabia si plorava per les cançons, per la seva lletra o perquè ja no estaven els meus estimats. Aquest estat podríem dir “de tristor” em va durar fins a l’hora de dormir i fins al dia següent que encara vaig tornar.

Encara no m’ho puc creure. Ha estat un misteri. Quan penso que Manolo ja té 76 anys i ha estat capaç de despertar uns sentiments d'aquesta manera. No sé que pensar.






Gravat durant l'actuació

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Celebro que te gustara y te emocionara el festival, pero ya tengo ganas de leer un post nuevo; entre el Manolo y el Escobar... Te has dormido, je je je.
recuerda que entro a mirar cada día.

pepi ha dit...

Gloria:

anava a dir una paraulota. Me la guardo que després no es pot esborrar. Ya tornaré després dels informes. Gracies per mirar el blog, crec que tu ets la única.