Parlar dels sentiments no sempre és fàcil. Ara em ve de gust deixar escrit com és de dur afrontar la pèrdua d’una persona estimada. Com un nus constant a l’estómac no et deixa ni dormir i com la tristor s’apodera de l’esperit sense poder deixar de pensar ni un sol instant. Poc a poc espero passar de la tristor a la ràbia i amb aquesta em concentro ara mateix . Potser m’ajudarà una mica a sentir-me millor.