I avui, és l'aniversari del meu pare. Difícilment
el podré felicitar perquè ja fa dos anys que va marxar.
Moltes vegades tanco els ulls esperant visualitzar el seu somriure i cada
dia em resulta més difícil recuperar la se seva imatge. Ahir vaig somiar amb
ell i no va estar un somni bonic. Sempre continuarà viu al meu cor, però la
seva absència m’omple de tristesa.
2 comentaris:
Ai els aniversaris! Ànims!
Gràcies Glòria
Publica un comentari a l'entrada