La tradició catalana ens duu fins a la vila de Montblanc. Diu la llegenda que un monstre terrible que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar i que tenia l'alè pudent, feia estralls entre la població. Atemorits, els vilatans van pensar que si la bèstia podia devorar una persona cada dia per satisfer la seva fam, deixaria viure a la resta. Un macabre sorteig decidia qui hauria de ser la víctima, fins el dia que va ser la filla del rei la qui va veure, amb horror, que li tocava el torn a ella. Però, muntant un cavall blanc va aparèixer un cavaller, anomenat Jordi, que venia a deslliurar a la població de la maledicció del drac.
Salvant la princesa, el destre Jordi va malferir al drac travessant-lo amb la llança. De la sang vessada pel drac va aparèixer un ram de roses vermelles, una de les quals fou entregada pel cavaller a la filla del rei com a prova d'estimació.
El poble va rematar la fera i en Jordi (que va rebutjar casar-se amb la princesa per considerar que ell no era digne de tal honor) va desaparèixer tan misteriosament com havia aparegut.
