Vés on et porti el cor

He llegit un altre llibre:

Una àvia escriu una carta a la seva néta. Carta molt llarga de comiat on l’explica els seus sentiments. Aquells que moltes vegades guardem.

El llibre és una reflexió de com som, com actuem i cap on anem.
Un llibre preciós que ens ajuda a reflexionar sobre la vida. Poques vegades actuem amb el cor i ens deixem portar per una vida no pensada per a nosaltres. Vés on et porti el cor sempre seria la decisió correcta i la que et faria més feliç. És la decisió més sàvia. Encara que sigui difícil d’escoltar.

Paraules que m’han agradat del llibre:

“Abans de jutjar una persona, camina durant tres llunes amb els seus mocassins”

“El cor de l’home és com la terra, la meitat està il·luminada pel sol i l’altra meitat es troba a les fosques!

EL LENGUAJE DE LAS FLORES

- Pero ¿cómo puede la flor contárselo a las otras? ¡ Si las flores no hablan!

- No claro que no hablan - contestó el estudiante- pero tampoco se habla en las pantomimas. ¿no te has fijado que, en cuanto sopla un poco de viento, las flores cabecean y mueven todas las hojas verdes? pues se entienden tan claramente como si hablasen.

Hans Christian Andersen

Las flores de la pequeña Ida

EL LABERINT DE LA FELICITAT

L’últim llibre que he llegit EL LABERINT DE LA FELICITAT. Ha estat un relat fàcil de llegir. Es tracta d’una faula que mostra la importància que té conèixer-se a si mateix. Arribar a trobar-se a si mateix i acceptar-se són els passos previs i necessaris per a ser feliç.
Unes línees per recordar:
<<>>

EL MEU RACÓ ESTÀ DE FESTA

El barri de l’Havana està de festa, però nosaltres encara no tenim el sentiment de pertinença d’aquestes festes. No hi participem de res i només ens mirem alguns actes com a simples espectadors. No i tenim molt a dir. I és que des de el primer dia hem tingut la bona de sort de trobar-nos amb uns veïns que ens han tractat i mirat com a forasters. Així doncs, amb el pas del temps es pot dir que estem sols davant de tanta gent.
L’associació, però té un entorn privilegiat i quasi bé tots els actes es celebren al millor espai de la ciutat. Es tot un luxe disposar de l’entorn natural del Passeig. La platja, el sol i la calor contribueixen a donar el pas a unes Festes de Primavera plenes de llum, i color.

QUIN COLOR

Quin color té l'alegria?

Jo diria,

el de taronja madura,

el de ginesta florida,

el de rosella del blat...

amb olor fresca d'espígol,

d'aufàbrega i clavells dobles...

de raïm, de brot de menta

i rom amb sucre cremat.

Joana Raspall

Las azafatas del Salón

En la visita del la 35º edición del Salón Internacional del Automóvil, no me ha dejado indiferente la presencia de las chicas, de las azafatas que ocupaban los diferentes stands.
No dejo de preguntarme cual es el patrón que rige la selección del personal. Pero a poco que dediques un tiempo a la reflexión se pueden ver unas características comunes a todas ellas: pelo largo, altas, con algún atractivo ( “monas”) , piernas largas y sonrisa en los labios. No entiendo muy bien el papel de estas chicas en la feria y aún menos la forma en que van vestidas. Algunas parecían preparadas para ir alguna noche de fiesta, otras casi enseñaban las bragas, otras los pechos, y muy pocas aparecían desapercibidas.
Todo y con esta exposición, aún hay algunos que se atreven a escribir y decir que las cosas van cambiando con el paso de los años y cada vez se ven más chicos trabajando como azafatos. O bien decir que las chicas no son el centro de atención de la feria y que los hombres van directamente a ver los coches y que a ellas casi ni las miran.
Algo que me parece increíble!

GIRONA TEMPS De FLORS 2009

Tota Girona s’omple de mil racons d’un art floral fantàstic: patis, jardins,momunents,paratges naturals plens de flors, exposicions florals i concursos d’aparadors.
Girona que ja és bonica per sí mateixa i com molt bé es diu Girona m’enamora, encara és molt més bonica si cap durant el Temps de Flors. Voltar pel casc antic, endinsar-se en els jardins o visitar els monuments és tot un plaer pels sentits. L’art floral que ens regala és tota una exquisidesa. A tots aquells als que ens agraden les flors i fer fotografies durant una visita a Girona us puc assegurar que no tindreu prou temps per mirar i per fotografiar. En poques paraules una meravella!

YouTube - Sólo pienso en ti - Víctor Manuel

YouTube - Sólo pienso en ti - Víctor Manuel

Solo pienso en ti

Fa com 30 anys que vaig escoltar per primera vegada una cançó que em va quedar gravada a la memòria. Llavors no vaig pensar que trenta anys més tard l’estaria encara buscant. Poques lletres he guardat, la música la vaig oblidar i ni tan sols recordava qui la cantava. Però alguna cosa em va impactar quan vint anys més tard, i sense cap motiu aparent va venir al meu pensament el petit record que tenia d’aquelles lletres. A casa ja disposàvem de la màgia de Internet i va ser quan vaig decidir buscar-la. Recordo que vaig escoltar moltes cançons de Joan Manel Serrat pensant que ell era l’autor. Avui, davant la meva nova recerca, em pregunto perquè m’ha tornat al pensament. Però, avui a diferència de fa 10 anys, avui he encertat l’autor: VÍCTOR MANUEL i el títol SOLO PIENSO EN TI. Encara no m’ho puc creure. Estic molt contenta. La cançó de temática amorosa està inspirada en una historia real d’amor entre disminuïts psíquics. Els protagonistes es deien Carmen i Antonio, que llavors estaven internats en un centre de disminuïts psíquics en Cabra (Cordoba, España). La cançó es va escriure al 1978. Avui he escoltat la cançó sencera no sé quantes vegades i cada vegada m’agrada més la seva lletra. Ara intentaré lligar el perquè de tot això.

39 + 1

Aquest ha esta l’últim llibre d’aquesta setmana. M’ha fet riure i passar bones estones. Tinc la mania de senyalar-me algunes pàgines perquè hi ha alguna cosa digne de recordar. Entre elles:
- “ De seguida vaig descobrir que si anava ben menjat, ben dormit i ben follat, no donaria cap problema”
- “Des que he fet quaranta anys passen més coses i, sobretot, passen més de pressa”
- Redactora de moda i tendències: un lífting, dues lipos, implantació de pòmuls, correcció de nas, col·lagen a manta...”
Definitivament, no he pogut evitar sentir-me identificada amb les protagonistes d’aquesta novel·là en el petits detalls de cada dia. Les apassionats visites al ginecòleg, reunions a l’escola dels nens, sogres, sopars amb les amigues, amanides , tot a la planxa, converses sobre homes...
I és que volem ser dónes treballadores, encantadores esposes, bones mares...
TOT I MÉS

Crema de rosas

Esta crema es ideal para mantener nuestra piel sana y suave cuanda se muestra envejecida por el efecto del aire o el sol.

Ingredientes

Pétalos de rosa

Agua mineral

1 clara de huevo a punto de nieve

1/2 aguacate

Preparación

Hacer una agua de rosas hirviendo los pétalos de rosa en agua mineral. Dejar enfriar y macerar durante aprox. 6h. Filtrar y reservar.

Batir la clara de huevo hasta el punto de nieve. Agregar dos cucharadas soperas de agua de rosas y la pulpa de 1/2 aguacate.

Mezclar en la batidora hasta que adquiera un aspecto cremoso.

Uso

Guardar en un tarro hermético en lugar frío y seco. Es recomendable no conservar más de una semana.

Y ahora a prepararlo!

La flor de la Pasión

Dentro de la flor de forma confusa se puede ver una corona que se parece a la corona de espinas (la agujitas de alrededor) de Cristo, los pistillos son los tres clavos, el rojo de la sangre derramada por el Redentor se puede ver en el color de la flor y los diez apóstoles son sus cinco pétalos y sus cinco sépalos (los doce menos Judas y Pedro).
Se trata de una simbología complicada con mucha imaginación. Mucho más pràcticos parecen los japoneses que la conocen como “la planta del reloj”.
De todas formas para aquellos a los que les de igual todas las referencia místicas, la pasiflora, pasionaria o flor de la Pasión es uno de los mejores remedios que se conocen contra el imsomnio.
Habrá que probar!