< < Mira que passes sense saviesa
pel vell camí fressat, tan sols un cop,
i que la veu de sobte cridarà
el secret nom que porta en tu la mort.
No tornaràs. Recorda, no t'apartis,
mentre fas via, del que tan senzill
és d'estimar: aquest blat i la casa,
el blanc senyal de barca dins el mar,
el lent or de l'hivern ajaçat a les vinyes,
l'ombra d'un arbre damunt l'ample camp.
Oh, sobretot estima la sagrada
vida de l'arbre i la remor del vent
a les branques que s'alcen vers la llum!>>.
Salvador Espriu i Sinera
4 comentaris:
Un bonic homenatge a les víctimes, Pepi.
Un petonet i fins aviat.
Hola Gloria:
T'he trobat a faltar. Hem de quedar per parlar una estoneta.
Petonets.
todo bien, me gusta
tot just, hi llegit el teu bonic comentari a titul de dedicatoria als familiars, cuan pens'ho que tinc que volar el proper diumenge amb Spanair, de Mallorca a l'aeroport de Barcelona y aras d'hora estic força acollonit. pot ser que no pass'hi res, pero pot ser que si, pero millor que no
repeteixo, molt encertat , ja l'hi vist 3 vegadas y m'agrada molt
eliot potencialmente victima d'aquesta Cía
petons
Publica un comentari a l'entrada