Es verdad!

 

"En la vida todos tenemos un secreto inconfesable, un arrepentimiento irreversible, un sueño inalcanzable y un amor inolvidable". Diego Marchi

Muguete (Canvallaria majalis)

En Francia el muguete se suele regalar el 1º de Mayo a un amigo o familiar que lo guardará en un florero o lo secará en un libro. Por fín después de tanto intentar que no se me muriera cada año. Este ha sido el resultado de la insistencia. Ahora ya tengo mi propio muguet, claro està gracias regalo de mi querida prima de Francia.

 Es una flor de exquisita elegancia cuyos otros nombres botánicos son el de "lirio de los valles" o convalaria. También llamada "lágrimas de Salomón". En algunos lugares de tradición cristina recurrieron, a la Vírgen María para el origen de tan hermosa flor. Según una leyenda piadosa los muguets habrian aparecido a los pies de la Cruz, al convertirse en flores blancas las lágrimas de la Vírgen. LLamadas lágrimas de Salomón ya que cuándo se habren sus florecillas en forma de campanilla todavía son verdes, pero unas pocas horas de sol las vuelven blancas y perfumadas que florecen desde abril a mayo. En infusiones estimulan la memoria y recordemos que Salomón, además de sabio, tenia una memoria de elefante.

URPES DE SEDA

M’encanta com Maria Català ha escrit i com descriu la vida de les dones a la colònia tèxtil. La seva lectura m’ha  transportat a Puig-Reig per on tantes vegades he passat i a on guardo alguns records. És impossible mirar els edificis de la colònia i no pensar en les dures condicions de vida i treball. Descriu d’una forma molt intima els  sentiments de les dones protagonistes. És el primer llibre que he començat i acabat el mateix dia.

Compartiendo sonrisas

Compartiendo sonrisas,
orginalmente cargado por arribalapepi.

Y es que siempre me sacan una sonrisa hasta en los momentos más tristes. Gracias !!!

El meu pare: Un petit ametller

Avui és l’aniversari del meu pare, però no l’he pogut felicitar. El tinc al meu pensament i això potser ja és una manera d’estar amb ell.

Aquesta tarda he anat al cementiri, però ja era massa tard i estava tancat.  Sé que allà no és on tinc els records del meu pare, però avui he volgut fer una excepció.  Crec que ell està  “ entre mis almendros” , ja fa molts anys que repeteixo “almendropapa”  i ara estic casi segura que està allà.

Quan el meu pare ens va deixar, una mare de l’escola em va dir que podria plantar un arbre, un roser, ... i pensar en ell. Em va semblar una idea molt encertada. He pensat molt en què podria plantar i a quin lloc. Tenia clar que havia de ser un arbre i més concretament un ametller, però no sabia  a on el plantaria i mentrestant pensava com aconseguiria l’arbre petit.

Ara, al meu test del julivert, no sé exactament quans dies fa han començat a créixer unes petites fulles que no són de julivert.  I és que a la primavera tot creix molt ràpid!

Lo més insòlit és que ara ja sé que són les noves fulles i és que va creixent tot sol un petit ametller. Ningú ha plantar cap llavor, en aquest test només creixia julivert.
 Ara ja tinc el meu estimat  AMETLLER...

DEL TORTELL DE REIS

Alegria

Il·lusió

Somriures

Companyia

Lo millor d’aquest Nadal ha estat el dia de Reis

ELS PASTORETS A L'ESCOLA

De les poques coses boniques en aquests mesos, una ha estat treballar amb les meves companyes i sentir-me molt i molt acompanyada.


Moltes gràcies!!!