URPES DE SEDA

M’encanta com Maria Català ha escrit i com descriu la vida de les dones a la colònia tèxtil. La seva lectura m’ha  transportat a Puig-Reig per on tantes vegades he passat i a on guardo alguns records. És impossible mirar els edificis de la colònia i no pensar en les dures condicions de vida i treball. Descriu d’una forma molt intima els  sentiments de les dones protagonistes. És el primer llibre que he començat i acabat el mateix dia.

Compartiendo sonrisas

Compartiendo sonrisas,
orginalmente cargado por arribalapepi.

Y es que siempre me sacan una sonrisa hasta en los momentos más tristes. Gracias !!!

El meu pare: Un petit ametller

Avui és l’aniversari del meu pare, però no l’he pogut felicitar. El tinc al meu pensament i això potser ja és una manera d’estar amb ell.

Aquesta tarda he anat al cementiri, però ja era massa tard i estava tancat.  Sé que allà no és on tinc els records del meu pare, però avui he volgut fer una excepció.  Crec que ell està  “ entre mis almendros” , ja fa molts anys que repeteixo “almendropapa”  i ara estic casi segura que està allà.

Quan el meu pare ens va deixar, una mare de l’escola em va dir que podria plantar un arbre, un roser, ... i pensar en ell. Em va semblar una idea molt encertada. He pensat molt en què podria plantar i a quin lloc. Tenia clar que havia de ser un arbre i més concretament un ametller, però no sabia  a on el plantaria i mentrestant pensava com aconseguiria l’arbre petit.

Ara, al meu test del julivert, no sé exactament quans dies fa han començat a créixer unes petites fulles que no són de julivert.  I és que a la primavera tot creix molt ràpid!

Lo més insòlit és que ara ja sé que són les noves fulles i és que va creixent tot sol un petit ametller. Ningú ha plantar cap llavor, en aquest test només creixia julivert.
 Ara ja tinc el meu estimat  AMETLLER...

DEL TORTELL DE REIS

Alegria

Il·lusió

Somriures

Companyia

Lo millor d’aquest Nadal ha estat el dia de Reis

ELS PASTORETS A L'ESCOLA

De les poques coses boniques en aquests mesos, una ha estat treballar amb les meves companyes i sentir-me molt i molt acompanyada.


Moltes gràcies!!!

L'Últim Patriarca

Finalment he acabat de llegir el llibre L’Últim Patriarca de Najat El Hachmi

Escrit des de la visió d’una nena em va apropar a un món d’autoritat i masclisme. Em va fer pensar en el paper que prenen algunes nenes que conec que han d’anar traduint les converses dels adults.

Reflexionar com la protagonista  es sentia al fer de traductora de temes que no eren importants per a una nena petita. Així com les converses que poden donar-se entre mestres i pares.

Gràcies Laia

11 de Setembre

Quatre rius vermells flamegent al vent i sobre groc camp de blat fan tremolar a la gent.