URPES DE SEDA

M’encanta com Maria Català ha escrit i com descriu la vida de les dones a la colònia tèxtil. La seva lectura m’ha  transportat a Puig-Reig per on tantes vegades he passat i a on guardo alguns records. És impossible mirar els edificis de la colònia i no pensar en les dures condicions de vida i treball. Descriu d’una forma molt intima els  sentiments de les dones protagonistes. És el primer llibre que he començat i acabat el mateix dia.

Compartiendo sonrisas

Compartiendo sonrisas,
orginalmente cargado por arribalapepi.

Y es que siempre me sacan una sonrisa hasta en los momentos más tristes. Gracias !!!

El meu pare: Un petit ametller

Avui és l’aniversari del meu pare, però no l’he pogut felicitar. El tinc al meu pensament i això potser ja és una manera d’estar amb ell.

Aquesta tarda he anat al cementiri, però ja era massa tard i estava tancat.  Sé que allà no és on tinc els records del meu pare, però avui he volgut fer una excepció.  Crec que ell està  “ entre mis almendros” , ja fa molts anys que repeteixo “almendropapa”  i ara estic casi segura que està allà.

Quan el meu pare ens va deixar, una mare de l’escola em va dir que podria plantar un arbre, un roser, ... i pensar en ell. Em va semblar una idea molt encertada. He pensat molt en què podria plantar i a quin lloc. Tenia clar que havia de ser un arbre i més concretament un ametller, però no sabia  a on el plantaria i mentrestant pensava com aconseguiria l’arbre petit.

Ara, al meu test del julivert, no sé exactament quans dies fa han començat a créixer unes petites fulles que no són de julivert.  I és que a la primavera tot creix molt ràpid!

Lo més insòlit és que ara ja sé que són les noves fulles i és que va creixent tot sol un petit ametller. Ningú ha plantar cap llavor, en aquest test només creixia julivert.
 Ara ja tinc el meu estimat  AMETLLER...